ALBERT MESTRES: EN I OFF CARTELL O L' AUTOR EDITOR


 

 Sobre la faceta d'editor d'Albert Mestres

 

Un article de Ruth Vilar

(Pausa.) núm. 38



 

L’estiu del 2011 Francesc Foguet escriu «Els marges de l’oasi: un balanç d’urgència de l’edició teatral», un article revelador i precís sobre la precarietat estructural que llasta la publicació de textos dramàtics, on afirma: «Amb tota probabilitat, el projecte editorial més interessant d’aquesta dècada és En Cartell, de RE&MA12, ideat i confeccionat per Albert Mestres. De format molt senzill i econòmic, es proposava de brindar als autors i als teatres una plataforma d’edició i de difusió perquè poguessin fer arribar als seus espectadors els textos que estrenaven. Durant aquesta primera dècada del segle, En Cartell ha permès de disposar en lletra impresa de les peces representades en les sales alternatives, especialment a la Sala Beckett de Barcelona, tant de la dramatúrgia catalana com estrangera. Malgrat el buit que cobria, la col·lecció va haver de plegar veles al cap de vint-i-cinc números i cinquanta-cinc textos estampats en sis anys.»

En efecte, Albert Mestres havia engegat la seva singladura editorial amb RE&MA12 el maig del 2002. Ara, maig del 2016, fa memòria: «Parlant amb en Ramon Simó sobre edició de textos teatrals, ell va comentar que havia vist que a fora es publicaven les obres alhora que es representaven als teatres. Això ens semblava interessant perquè en aquell moment les col·leccions teatrals d’editorials convencionals publicaven autors que no necessàriament estrenaven: l’edició de literatura dramàtica estava massa poc vinculada a l’activitat teatral. La idea inicial era aprofitar un moment en què es tornaven a estrenar força obres d’autors en català, molts d’ells joves, de manera que quedessin recollides i fossin accessibles i consultables pel públic: per això la col·lecció es va dir En Cartell. Després d’aquesta xerrada vaig buscar la manera de fer viable aquesta idea. En Ramon Simó va fer el disseny gràfic dels primers números i va involucrar la Magda Puyo —aleshores directora del festival Sitges Teatre Internacional— en els tres llibrets inicials.» Aquells volums inaugurals aplegaven els textos de sis dels espectacles que s’estrenarien al STI —entre els quals es comptava Niederungen, escrit per Ricard Gázquez i Anabel Moreno a partir dels relats de Herta Müller.


Sota una aparença de simplicitat, En Cartell acomplia alhora dues comeses complexes: d’una banda, ampliava l’experiència de l’espectador present a la sala; de l’altra, registrava i conservava —per a l’espectador absent, per al lector futur, per al professional del teatre— la porció textual d’una cinquantena d’espectacles representats entre 2002 i 2009 —fonamentalment a la Sala Beckett, puntualment al Tantarantana i, en un número únic, a l’Espai Brossa. A més, els volums recollien les corresponents fitxes artístiques que, amb la perspectiva del temps, ens donen una idea palpable de la provisionalitat dels equips creatius, de la fragilitat del treball conjunt, així com de la necessitat i la urgència que impel·leixen els creadors a desenvolupar múltiples tasques en el si de cada producció. Els acurats comentaris crítics de Francesc Foguet —o, en les seves comptades absències, d’altres investigadors que entre el 2009 i el 2013 integrarien amb ell el Grup de Recerca en Arts Escèniques— completen aquests llibres. Un tractament rigorós del contingut en un format molt assequible.


«La col·lecció va néixer amb una voluntat de servei en tres direccions: en primer lloc, oferir una plataforma als autors que, atès el panorama editorial, tenen moltes dificultats per veure els seus textos en lletra impresa; en segon lloc, donar l’oportunitat als teatres petits de complementar la seva voluntat de fer arribar al públic un teatre professional però sovint al marge dels circuits comercials; i, finalment, documentar textualment un període del teatre català, amb textos que d’aquí a un temps probablement seran molt difícils o impossibles de trobar», manifesta Albert Mestres a la nota amb què acomiada En Cartell. La determinació d’arrelar la lletra impresa als escenaris alternatius, que havia convertit la col·lecció en l’arxiu d’un bocí de la realitat teatral —ergo efímera— d’una època, va topar amb una «minsa resposta de les sales de teatre a les quals anava sobretot adreçada, si exceptuem el suport continuat i la fe en el projecte de l’Obrador de la Sala Beckett». Precisament l’accidentat curs d’aquesta aventura editorial i l’heterogeneïtat del seu catàleg evidencien la naturalesa contingent i no programàtica del teatre: tant del que hi és —les obres publicades, estrenades a les sales que s’hi van sumar— com del que no hi és —les obres que, simultàniament, s’estrenaven en sales que no van copsar l’interès i la magnitud d’En Cartell, i els textos de les quals s’han dissipat. Pel que fa als autors estrangers, la col·lecció edita per primera i gairebé única vegada en català autors com Jessica Goldberg, Jean-Luc Lagarce, Lars Norén, Fausto Paravidino, Jean-Yves Picq, Roland Schimmelpfennig, Theresia Walser o Jeannine Worms. També dóna cabuda a textos d’autors reconeguts en el panorama literari i editorial com ara Edward Bond, Ferenc Molnár —Carlota Subirós signa l’adaptació del seu Liliom— o John M. Synge. Els seus volums monogràfics dedicats a Martin Crimp i a Conor McPherson són referències obligades quan parlem de teatre en anglès del tombant de segle. La nòmina d’autors amb obra en català reuneix, entre d’altres, el monumental Joan Brossa, els consolidats Jordi Teixidor, Manuel Molins, Ramon Gomis o Lluïsa Cunillé, el poeta Enric Casasses –dramaturg passavolant– i els aleshores emergents Jordi Casanovas, Ricard Gázquez, Carles Mallol, Pau Miró, Gemma Rodríguez, Marc Rosich o Victòria Szpunberg —estrenats dins del cicle «2007 tot un any! de teatre català contemporani» de la Sala Beckett. Amb la trilogia animal de Pau Miró, Albert Mestres va clausurar En Cartell el setembre de 2009.





Tanmateix, el 2006 havia endegat Off Cartell, una col·lecció paral·lela que no retia comptes a la programació. Serà aquí on l’editor desplegarà més lliurement el seu criteri dramàtic i eixamplarà sense traves els horitzons dels lectors i dels professionals del teatre a qui vol interpel·lar. A la seva ponència de l’any 2003 «Text teatral i literatura» Albert Mestres havia exposat: «Com tothom sap, el teatre és possible gràcies a un pacte o contracte que s’estableix entre el públic i els actors, segons el qual el primer accepta els paràmetres convencionals que li proposen els segons a fi d’establir una comunicació, no entre públic i autor o públic i actors, com s’acostuma a dir, sinó entre un individu del públic i els altres a través del cos de l’actor, com teoritza Pradier. Podem admetre que si el pacte es trenca, deixa d’existir el teatre. Com que el material amb què s’estableix aquest pacte és totalment convencional, pot ser de qualsevol mena o origen. [… ] També estrictament parlant pot dir-se que qualsevol text és literatura o ho és en potència, com van demostrar els futuristes russos, el dadaistes, James Joyce, Joan Brossa, etc. En canvi, i en flagrant contradicció, crec que no tot text teatral és literatura. Cal distingir netament entre text teatral i literatura teatral. El pacte que s’estableix entre el públic i els actors no es trasllada al paper. [… ] Inversament, hi ha textos teatrals escrits amb vocació literària, és a dir, que aspiren a ser llegits independentment dels muntatges que se’n puguin fer, mentre que n’hi ha d’altres que no aspiren a res més que a la realització escènica». Doncs, sota la teulada d’Off Cartell aixoplugarà obres d’ambdues espècies, escollides bé per la seva qualitat purament escènica o bé per la seva naturalesa de literatura dramàtica —això és, textos que es prestin tant a la posada en escena o la lectura dramatitzada com a la lectura silenciosa.


Reprenem el fil de la nostra conversa: «Amb el temps, la situació s’havia anat invertint. D’una banda, els teatres es van desinteressar d’aquest projecte —per això vaig decidir tancar la col·lecció En Cartell—; en canvi, per a l’autor es va tornar més i més complicat publicar. Proa i Edicions 62 han deixat de publicar teatre. Altres editorials en publiquen en col·leccions que no són teatrals. Arola publica els textos de la Sala Beckett i del TNC —i en això recull el primer propòsit d’En Cartell—, però en general les seves publicacions no segueixen cap criteri clar. Qui escriu teatre necessita fer visible allò que fa perquè arribi als qui s’hi dediquen; Off Cartell compleix aquesta funció de connexió entre l’autor i el professional.»


Aquest segon catàleg, que continua ben viu, reflecteix l’amplitud i l’obertura de la concepció que Albert Mestres té de la literatura i del teatre. Com revelen nítidament la seva pròpia escriptura i els seus muntatges, no l’espanta l’estrany, ni el popular, ni el críptic, ni el manifest, ni l’antic, ni el primerenc, ni l’extens, ni el breu, ni el poètic, ni el narratiu, ni el musical, ni l’audiovisual, ni allò sorgit al dedins del teatre, ni el que hi recala des d’altres àmbits, i així fins a l’infinit. És l’editor sense por. La seva curiositat no sembla tenir fi. El seu és un criteri coherent que defuig la uniformitat: com que té arrels profundes pot brotar en fulles i flors diverses, múltiples, distintes. De l’òpera al flux de consciència, del drama històric al romàntic, del material textual per a un film d’assaig a la poesia dramàtica, de la tragèdia al teatre mínim, de les obres radiofòniques a les obres concebudes per ser representades per alumnes de primària.


Tot i que no es desentén de l’actualitat teatral —entre 2010 i 2012 reprodueix els textos resultants de les tres edicions dels Diàlegs a quatre bandes, iniciativa de la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines—, ja no n’és esclau. A Off Cartell trobem autors amb obra publicada a En Cartell i d’altres que circumstancialment no hi eren però hi podrien haver estat, com Jaume Melendres o Enric Nolla. Recobrem autors antics, com els col·loquiers anònims, Anselm Turmeda, Joaquim Rubió i Ors o, sense anar tan lluny, Salvador Espriu. I encara en descobrim alguns, com Laia Alsina Ferrer, Isabel Garcia Canet, Gaston Gilabert, Albert Pijuan, Grégoire Polet o —qui això signa— Ruth Vilar, que ensopeguen amb un interlocutor editorial, teatral i literari, receptiu i determinat, en Albert Mestres. Ell mateix precisa: «Pel que fa a l’autoria contemporània en català, la col·lecció és oberta a autors connectats a l’activitat teatral. Hi busco una qualitat —que pot ser literària, però no necessàriament: sobretot teatral. Publico traduccions amb voluntat de divulgació —per això renuncio als drets d’edició. Les traduccions són els números més exhaurits del catàleg, i sovint les propostes arriben de la mà dels mateixos traductors, o bé es tracta d’autors que conec i tradueixo jo mateix. També pretenc incidir en altres àmbits vinculats al teatre. La meva planificació és anual i procuro que els volums tinguin una certa coherència, en si mateixos i amb relació al moment en què estem. En certs moments em sembla interessant donar una visió més àmplia de l’obra d’un determinat autor o d’un determinat aspecte i d’aquí neixen els monogràfics.»


Malgrat que quan RE&MA12 publica un nou volum ho fa per portar a coneixement de tothom allò que amenaçava de restar amagat, les despeses d’execució material i l’afanyosa distribució comercial del llibre teatral constitueixen seriosos entrebancs per a aquest fi. «Fa temps que em plantejo fer el salt al suport digital; crec que el paper és obsolet i m’agradaria dur les obres a la xarxa. Vull crear una mena de magatzem de textos, un lloc on els professionals del teatre puguin trobar —o oferir— obres», confessa.

 

L’autor editor

 


El que Albert Mestres calla —defugint la supèrbia o potser l’obvietat— és, sense dubte, el més impressionant i rar mèrit de l’editorial: encloure en una dotzena de volums una part molt significativa de la seva pròpia producció dramatúrgica —principalment obres originals, però també adaptacions i traduccions, en molts casos portades a escena per ell mateix. Una producció fascinant i poc pregonada, despullada de convencionalismes i banalitat, intertextual i rapsòdica, teatral i literària alhora.


Com l’autor remarcava en la mateixa ponència: «He pretès anar al nus literari de la teatralitat, és a dir, recórrer només a aquells recursos estrictament necessaris perquè el text sigui “teatre”: he prescindit doncs de tot l’aparat convencional (instruccions sobre l’escenari, instruccions sobre moviments) sempre que no fos marcadament significant i m’he concentrat en la “teatralitat” de l’estil (joc de registres, expressivitat sintàctica, joc de convencions, ritme, joc de construccions que porta a determinar entonacions, etc.). D’altra banda, sempre he escrit amb la voluntat que es pogués llegir autònomament de l’escenari, sense que la lectura fes enyorar l’escenari, com qualsevol altra peça literària, com un poema o una novel·la (gèneres tots dos que procedeixen de l’oralitat, és a dir, en certa mesura també de l’espectacularitat). […] el que m’interessa són les veus, i no solament les veus dels personatges o protagonistes, sinó les veus de les coses, dels estats d’ànim, de les situacions psicològiques o històriques […] Un únic objectiu em mou a escriure: que la persona que llegeixi un llibre meu o vegi una obra de teatre meva no sigui la mateixa abans i després de l’experiència.»


Escriptors hi haurà que disfressin d’iniciativa editorial el que no suposa més que una via digna per donar a les premses els seus propis textos; RE&MA12, amb En i Off Cartell, es planta a les antípodes del cas: cada cop que Albert Mestres inclou una peça escrita per ell en qualsevol dels dos catàlegs, de retruc els enllustra i engrandeix.